Col·legi Maristes Sants-Les Corts

La presència dels Germans Maristes al barri de Sants

Quatre Germans Maristes arriben al barri barceloní de Sants a finals de l’abril de 1907, cridats pel rector de la parròquia de Santa Maria dels Sants, el Dr. Josep Baltà, per fer-se càrrec d’una escola nocturna que funcionava als baixos del Centre Catòlic. En aquesta època el barri de Sants era una zona molt industrial amb moltes famílies obreres. Encara avui queden restes de grans fàbriques com Can Batlló, la Espanya Industrial o el Vapor Vell. Els nens i adolescents a partir dels dotze anys ja començaven a treballar i era molt difícil tenir una formació tant a nivell intel·lectual com religiós. Conscient d’aquest problema el rector crea una escola nocturna.

Amb l’arribada dels Germans Maristes, la petita escola parroquial duplica el nombre de nens inscrits i creix tant la demanda que, per atendre-la, el curs següent s’han d’obrir classes diürnes i llogar un parell de pisos propers. El 1911 el col·legi compta amb gairebé cinc-cents alumnes, dels quals tres-cents eren diürns i la resta, nocturns, aquests últims amb servei gratuït.

Hi havia un gran sentiment d’adhesió i agraïment a l’escola. Prova d’això és que el 1925 es crea l’Associació d’Antics Alumnes Maristes de Sants, encara avui en actiu. El 1924, el lloc que ocupa el Centre Catòlic és expropiat per fer les obres del Gran Metropolità (actual línia 1 del metro). Els germans compren uns horts propers i encarreguen al prestigiós arquitecte municipal Josep Goday el projecte i la construcció d’un «bon col·legi». El somni es fa realitat el 27 de gener de 1929 quan s’inaugura solemnement el nou edifici amb entrada pel carrer Olzinelles 6. L’escola rep el nom de Sagrat Cor.

És un temps feliç i esperançador, carregat de projectes que són truncats el 1932 quan el centre, per raons polítiques, ha de canviar de nom i entra a formar part de la «Mútua Cultural Politècnica» junt amb el Col·legi Valldemia de Mataró. El juliol de 1936 l’escola és incendiada i la Parròquia destruïda. Set dels nou Germans Maristes que formaven la comunitat són assassinats.

Després de moltes dificultats, el 1940 es comença un nou curs. El director de l’època expressa: «ens faltava de tot menys nens, els nens ens plovien...». Malgrat les limitacions, l’escola continua, vol educar el conjunt de la persona amb un estil marista, fet amb senzillesa i amb vivència dels valors de l’Evangeli. La coral, la tuna, l’esport (especialment l’hoquei) ajuden a crear un esperit d’esforç i superació constant. 

Amb motiu del 50è aniversari es col·loca la primera pedra d’una ampliació del centre, amb entrada pel carrer Antoni de Capmany 80, que s’inaugura el 1960. Amb el nou edifici, unit al ja construït, s’amplien les instal·lacions i es creen noves dependències: menjador, cuina, despatxos, etc., i l’habitatge de la mateixa comunitat dels Germans.

Cada vegada són més les peticions de famílies que volen que els seus fills estudiïn a Maristes-Sants i de nou és pensa a ampliar instal·lacions per afrontar amb èxit els estudis de Batxillerat. S'adquireixen els locals d'una fàbrica de galetes al carrer Vallespir, 160. El 1967 s’hi trasllada part de la comunitat i els alumnes de Batxillerat. Amb les darreres lleis d'educació l'edifici de Sants queda per a Infantil i Primària i l'edifici de les Corts per a l’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. L’any 2000 s’adapten tres plantes de l’edifici de la comunitat de Sants i es crea un parvulari.

Actualment, l’escola continua amb els dos centres i compta amb aules per a quatre línies d'Infantil i Primària a l’edifici de Sants i per a cinc línies a Secundària i Batxillerat a l’edifici de les Corts.